- CLARAMUUUUUUNT i LULUUUUUUUUUU FELICITATS PARELLA!!!!

Va cridar en Bertcat...

- He vingut amb na Maduixeta, com a parella seva , però l'he perdut, no se on és!! m'ha dit que anava al bany i encara no ha tornat. Esque les noies ehh ja se sap jajaja - Bertcat mira a en Claramunt - Em doneu tanta enveja!! Us veig tan felisos.

Bertcat va mirar als costats per veure si veia a la MAduixeta pero no la trovà en lloc...

- Claramunt, per cert, gràcies pel cop de mà a la festa del Ball de les posies que encara no te les havia donat .... Si veieu a la Maduixeta li dieu que estic per allà dintre que vui arreclar-me una mica les sabates... FELICITATS UN ALTRE COP PARELLA!! Us desitjo el millor de tot cor!

Bertcat va entrar cap endins per deixar a la resta de persones saludar als nuvis!

Salutacions a tots dos! Exclamà l'assot mentre s'adreçava cap a la parella, que somrients anaven reben atots els convidars.
L'assot encaixa la mà al nuvi i besar la mà de la núvia
-Moltes gràcies per convidar-me, us dessitjo molta felicitat!
Assot deixà lloc als convidats que s'esperaven per saludar als nuvis i s'endinsà a dins de la catedral a la recerca d'un lloc tranquil i amb bona visibilitat.

Lulu sigue a Claramunt saludando a la gente que va llegando a la recepciónde invitados

- Enchanteé Dodo et Saramarinettee - Saluda amablemente a las damas francesas. - Bones Asot,benvingut.
Com va?
- Assot!!. Benvingut, gràcies de ser ací - Lo saludó Claramunt visiblemente agradecido.



Siguieron saludando a medida que llegaban los invitados. Lulu estaba especialmente emocionada y nerviosa, pero radiante a
la vez, no podía ser más feliz. Miró a Pau mientras seguía recibiendo invitados y se dió cuenta de que a él le pasaba lo mismo.
No pudo evitar sonreir aún más, mientras le contemplaba.

Les germanes Entença també arriben. Txiki i Nymnia tenien moltes ganes de veure els seus amics Claramunt i Lulu. JoanCarles també anava amb elles, i tots tres havien triat amb cura algun vestit de la botigueta del "Rodet de Fil" i algun detall maco. Se sentien una mica tímids d'anar tant lluny, mai ho havien fet tot i que ja es plantejaven de potser fer un viatge molt més llarg un cop arribessin de la boda de nou a Puigcerdà.

Un cop a prop van veure cares conegudes, i en Claramunt i la Lulu els quals els van anar a saludar ben de pressa ara que no hi havia tanta gent i tenien temps per a parlar una mica.

- Hola parelleta! Quin goig que feu! Què, nerviosos? Nosaltres arribem ara però ens seguien molts ceretans que venien cap aquí. Suposo que ja aniran arribant...

Nymnia se sentia nerviosa. Era la primera boda a la que assistia i no va poder evitar mirar-se el seu estimat JoanCarles i plantejar-se si, potser algun dia, també ells podrien fer-hi per ser tant feliços com de ben segur ho serien Claramunt i Lulu. Va mirar la seva germana i va somriure, pensant que fa ja temps una dona li va dir a prop de l'esglèsia de Puigcerdà que la gent sovint coneix futures parelles a bodes. Qui sap si la seva germaneta... Jejeje! Nym va fer un somriure pensant totes aquestes coses. Llavors va mirar la parella i es va entendrir, perquè es veien molt enamorats l'un de l'altre...

Benedicto llego a la entrada de la iglesia, practicamente no conocia a nadie, inclusive a los novios tan solo de ser familia de una amiga de Caspe y de estos ratos en Lerida desde que llego.
Se habia puesto la mejor ropa que habia traido en este viaje, nunca habria previsto tener que venir a una boda.
Antes de saludar a los novios decidio esperar a Trys a la entrada.

- Mercí boucoup Dodo, mercí -

Escuchó una voz conocida y al girarse la vió, era Nynmia, una de las grandes tejedoras de Puigcerdá.

- Deu meu Nym, Bones, Com ba maca? - La abrazó muy fuerte, había estado pocos días con ella, pero le tenía muchísimo afecto.

A lo lejos le pareció ver a Benedic que llegaba a la entrada, parecía que esperaba a alguien, se imaginó que sería a su amiga Trystanys,
Así que de momento le dejó tranquilo, ya les saludaría a los dos